Del Pas de la Casa, menuda memòria
Aquest poemari és fruit dels records d’infància i joventut de Marta Deu al Pas de la Casa (Andorra), uns records que abracen des de finals dels anys cinquanta fins els setanta del segle passat. En els poemes la neu, la natura i la muntanya hi tenen un pes molt important. Hi trobem emocions, vivències, reflexions i records en els anys en què es forjà el Pas de la Casa que coneixem avui, un poble a 2.000 metres d’alçada que ha esdevingut un dels referents de l’esquí més importants del Pirineu. Tots els poemes van acompanyats amb una fotografia i, al final, l’autora també hi presenta un relat també de la seva pròpia mà.
Ens diu la neu i la boira; la muntanya, el riu, el llac; el gos, els pollins i les vaques; ens diu la llum i les ombres i el món intern que, amb tots els diferents elements que l’envolten, va creant… Diàleg entre l’infant que era i la dona que és ara; sense haver deixat de banda, però, la candidesa de la infantesa.