Segell editorial pirinenc nascut a Andorra el 2007 i amb seu a Catalunya des del 2019
Truca'ns (+376)687993

Mostrant els 7 resultats

  • 100 coses que has de saber sobre Andorra

    Els andorrans corren molt quan condueixen? I a més, sempre duen cotxes bons? Parles d’Andorra i sempre cau la broma fàcil aquella sobre l’evasió de capital. És veritat que són molts els tòpics que envolten el país, però aquest recull de curiositats és justament això el que busca, volem esquinçar els estereotips i els prejudicis que s’han creat al voltant d’Andorra i dels andorrans. Amb una extensió de 468 quilòmetres quadrats tenim un 10% del territori que és Patrimoni de la Humanitat. Andorra és natura, és muntanya i també un atractiu turístic per les pistes d’esquí i les botigues; ara bé, Andorra també està impregnada de cultura, d’història i de tradició. És un dels països més antics d’Europa i alhora un dels que més recentment s’ha incorporat a l’ONU. És un país de contrastos, un petit estat enclavat entre valls que ha maldat per mantenir-se neutre i preservar la sobirania. Les 100 coses que has de saber sobre Andorra us permetran descobrir a fons el país: us presentem les grans fites dels andorrans, moments històrics i també episodis durs del passat, perquè no tot han estat flors i violes i perquè és això el que fa gran un país!

    20,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • 43 anys a la sanitat d’Andorra

    Al llarg de més de quatre dècades, Aurora Casadevall ha estat vinculada a la sanitat andorrana. Durant tot aquest temps ha anat anotant en un diari les seves vivències professionals i també algunes de personals. En aquests anys ha exercit de llevadora i d’infermera, i ha desenvolupat diversos càrrecs com ara el de directora d’infermeria o el de manteniment i serveis externs. Aquest llibre recull els seus diaris i és un document excepcional per a conèixer l’evolució, per bé i per mal, de la sanitat a Andorra. Una història que ens porta des de les antigues clíniques Vilanova, Santa Coloma i Meritxell fins al nou Hospital tot fent esment del SAAS, la primera llei de sanitat, dels primers passos del Col·legi d’Infermeres i Llevadores i, també, dels moments més tràgics del passat recent d’Andorra, com els aiguats del 1982 o l’accident del Monsa. Una història que no s’oblida tampoc de les persones, de tots els protagonistes de la sanitat andorrana, des de les llevadores fins als càrrecs directius passant per auxiliars, metges i infermeres. Una història viva de la sanitat del Principat d’Andorra.

    22,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • a-painted-tragedy cover

    A painted tragedy

    The murder of the Archbishop of Canterbury Thomas Becket in 1170 at the hands of trusted men of King Henry II of England had a huge impact on twelfth-century Europe. His violent death was the tragic outcome of a far-reaching conflict between the secular power of European feudal monarchies and the spiritual power of the Church. Following the events, the figure of Becket achieved great notoriety and his cult spread everywhere, also in the Iberian Peninsula, where we find texts and works of art commemorating his martyrdom and sanctification, like the wall paintings of Santa Maria de Terrassa (c. 1180). A painted tragedy unfolds the dissemination of the Thomas Becket cult and illustrates the relations between England and the Iberian Peninsula eight hundred and fifty years ago. Why did Ramon Berenguer IV entrust his children’s guardianship to the King of England? Did Eleanor Plantagenet, daughter of Henry II, play an active role in promoting the Becket cult in the kingdom of Castile? Was the presence of an English canon named Harvey in Santa Maria de Terrassa the driving force behind the Romanesque paintings depicting the martyrdom of Thomas Becket? These are some of the questions of a historical puzzle that took place in Catalonia during the second half of the twelfth century.

    18,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • Carlemany i Andorra portada

    Carlemany i Andorra

    Diu la llegenda que l’emperador Carlemany va ser el fundador d’Andorra i qui va atorgar als seus habitants un estatus jurídic propi. El document conegut com a Carta Pobla d’Andorra, teòricament el més antic conservat sobre les valls, seria el testimoni d’aquest fet. Des de fa més d’un segle, tanmateix, l’autenticitat d’aquest pergamí ha estat posada en qüestió, fins al punt de ser considerat actualment un document fals elaborat amb el propòsit d’enganyar. El present llibre indaga en l’origen de la Carta Pobla i prova d’esbrinar qui hauria elaborat aquest document i amb quina finalitat. Amb aquesta intenció, l’autor ens trasllada a l’Andorra de fa mil anys, una època marcada per la destrucció del castell de Bragafolls i per les disputes entre comtes, bisbes i andorrans pel control de les valls. Una història que ens permet conèixer els orígens de la llegenda més divulgada d’Andorra i la utilització que n’han fet els seus habitants per a defensar llurs reivindicacions des de l’època medieval fins a temps recents.

    19,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular

    Explicar els orígens de la noblesa medieval és narrar la formació i consolidació dels llinatges de la classe dirigent que van ostentar el poder polític, social i econòmic durant segles. És intentar entendre els mecanismes emprats per diverses nissagues per tal d’imposar la seva autoritat i perpetuar-se en el poder. En el present volum presentem un seguit d’aportacions útils per entendre com es va produir l’eclosió dels llinatges nobiliaris que són objecte d’estudi així com la seva consolidació en l’espai territorial del nord-est peninsular, especialment als comtats catalans dels segles x-xii. Es tracta d’una publicació transversal que recull aportacions centrades en diversos territoris, períodes i àmbits d’estudi que permetran conèixer de primera mà uns processos que no sempre van seguir pautes unívoques ni van respondre a problemàtiques equiparables, i en què d’altres llinatges o l’estament eclesiàstic van tenir un paper decisiu en la consolidació o fracàs d’un projecte familiar.

    Continguts

    Introducció, per Almudena Blasco Vallés i Oliver Vergés Pons, pp. 11-15.
    La descendència del comte Berà de Barcelona en la construcció dels comtats catalans, per Ramon Martí Castelló, pp. 17-52.
    Dels Dacònides als Montferrer. Història d’un llinatge intervingut per l’Església d’Urgell (segles x-xii), per Carles Gascón Chopo, pp. 53-84.
    Montornès i Castellbisbal: dos llinatges de castlans vallesans al llarg del segle xii, per Alberto Reche Ontillera, pp. 85-106.
    Negociar la familiaritas. Estructuras y estrategias familiares en el reino de Pamplona (siglos xi-xii), per Andrea Aparicio Lozano, pp. 107-142.
    Els vicaris del comte de Barcelona, gresol de nobleses, per Ramon Martí Castelló i Jordi Gibert Rebull, pp. 143-178.
    El caso de Gisla d’Armagnac: notas sobre la política matrimonial de la nobleza de los Pirineos en tiempos de la Reforma Gregoriana, per Almudena Blasco Vallés, pp. 179-192.
    Quatre generacions de la família vescomtal d’Osona en terres urgellenques (segles x-xi), per Oliver Vergés Pons, pp. 193-218.
    Clausura, per José Enrique Ruiz-Domènec, pp. 219-228.
    Resums, pp. 229-238

    Els autors

    Els autors que han col·laborat en el present volum són bons coneixedors dels temes sobre els quals versen les seves respectives contribucions, ja que hi han dedicat esforços de recerca des de fa temps. Les pàgines que segueixen compten amb aportacions d’Andrea Aparicio Lozano, Almudena Blasco Vallés, Carles Gascón Chopo, Jordi Gibert Rebull, Ramon Martí Castelló, Alberto Reche Ontillera, José Enrique Ruiz-Domènec i Oliver Vergés Pons.

    18,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • Homes i dones de Canillo, als auficis!

    Al llarg dels segles, el so de les campanes ha estat el batec de les comunitats i ha marcat el ritme de la vida de la gent tant en l’àmbit de les celebracions religioses com en el de les activitats quotidianes. Així, les campanes servien per anunciar una missa o una defunció, però també avisaven de la realització d’una sessió del consell o donaven l’alerta davant d’un atac enemic o d’un incendi. Emplaçades al capdamunt dels campanars, eren un instrument importantíssim i sacralitzat, en tant que anunciaven la veu de Déu. Per tots aquests motius, cada església havia de tenir campanes i persones que en sabessin els tocs, els campaners. Aquest llibre, fruit d’una àmplia investigació, recull i documenta la història de les campanes i els campaners de la parròquia andorrana de Canillo i explica tot el que se’n sap. A més, ens mostra amb gran precisió i profusió de detalls la bellesa d’uns instruments únics, molt ricament decorats i que eren batejats amb un nom propi. Un treball imprescindible per a donar a conèixer la importància d’un patrimoni la història del qual corre el risc de desaparèixer.

    L’autor

    Robert Lizarte Fernández va néixer a la Mosquera, Encamp, el 1979. És campaner, apassionat d’Andorra i també de les històries d’abans, així com dels usos, els costums i les tradicions pirinenques. És divulgador del patrimoni i impulsor cultural, responsable de Patrimoni, Museus i Tradicions del Comú d’Encamp i conservador del Museu etnogràfic Casa Cristo. A més, és col·laborador en programes d’història, cultura i tradicions d’Andorra i convidat habitual en mitjans de comunicació com Andorra Televisió, Laurèdia TV, Ràdio Nacional d’Andorra i Ràdio Valira. Columnista del Diari BonDia i de la revista La nova escapada, és també membre fundador del Col·lectiu de Guinda, agrupació que es dedica al rescat i a la salvaguarda de la història andorrana i dels seus protagonistes caiguts en l’oblit. Actualment, és el president de l’associació Velles Cases Andorranes, una de les més antigues del país, que vetlla pel patrimoni des del 1984.

    19,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
  • Una tragèdia pintada

    L’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket el 1170 a mans dels homes del cercle de confiança del rei Enric II d’Anglaterra va causar un enorme impacte a l’Europa del segle xii. La seva mort violenta va ser el tràgic desenllaç d’un conflicte de gran transcendència entre el poder secular de les monarquies feudals europees i el poder espiritual de l’Església. Arran dels fets, la figura de Becket assolí un gran ressó i el seu culte va estendre’s arreu, també a la península Ibèrica, on trobem obres que rememoren el seu martiri i santificació, com el conjunt pictòric de Santa Maria de Terrassa (ca. 1180). Una tragèdia pintada narra la difusió del culte a Tomàs Becket i il·lumina les relacions entre Anglaterra i el món peninsular de fa vuit-cents cinquanta anys. Per quin motiu Ramon Berenguer IV va confiar la tutela del seus fills al rei d’Anglaterra? Va tenir Elionor Plantagenet, filla d’Enric II, un paper actiu en la promoció del culte a Becket al regne de Castella? La presència d’un canonge anglès de nom Harvey a Santa Maria de Terrassa va ser determinant en l’elecció del tema de les pintures? Aquests són alguns dels interrogants d’un trencaclosques històric que va tenir com a principal escenari la Catalunya de la segona meitat del segle XII.

    18,00  (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella