Etiqueta: Edat mitjana

Mostrant els 6 resultats

• 

  A painted tragedy

  The murder of the Archbishop of Canterbury Thomas Becket in 1170 at the hands of trusted men of King Henry II of England had a huge impact on twelfth-century Europe. His violent death was the tragic outcome of a far-reaching conflict between the secular power of European feudal monarchies and the spiritual power of the Church. Following the events, the figure of Becket achieved great notoriety and his cult spread everywhere, also in the Iberian Peninsula, where we find texts and works of art commemorating his martyrdom and sanctification, like the wall paintings of Santa Maria de Terrassa (c. 1180). A painted tragedy unfolds the dissemination of the Thomas Becket cult and illustrates the relations between England and the Iberian Peninsula eight hundred and fifty years ago. Why did Ramon Berenguer IV entrust his children’s guardianship to the King of England? Did Eleanor Plantagenet, daughter of Henry II, play an active role in promoting the Becket cult in the kingdom of Castile? Was the presence of an English canon named Harvey in Santa Maria de Terrassa the driving force behind the Romanesque paintings depicting the martyrdom of Thomas Becket? These are some of the questions of a historical puzzle that took place in Catalonia during the second half of the twelfth century.

  18,00 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
• 

  Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular

  Explicar els orígens de la noblesa medieval és narrar la formació i consolidació dels llinatges de la classe dirigent que van ostentar el poder polític, social i econòmic durant segles. És intentar entendre els mecanismes emprats per diverses nissagues per tal d’imposar la seva autoritat i perpetuar-se en el poder. En el present volum presentem un seguit d’aportacions útils per entendre com es va produir l’eclosió dels llinatges nobiliaris que són objecte d’estudi així com la seva consolidació en l’espai territorial del nord-est peninsular, especialment als comtats catalans dels segles x-xii. Es tracta d’una publicació transversal que recull aportacions centrades en diversos territoris, períodes i àmbits d’estudi que permetran conèixer de primera mà uns processos que no sempre van seguir pautes unívoques ni van respondre a problemàtiques equiparables, i en què d’altres llinatges o l’estament eclesiàstic van tenir un paper decisiu en la consolidació o fracàs d’un projecte familiar.

  Continguts

  Introducció, per Almudena Blasco Vallés i Oliver Vergés Pons, pp. 11-15.
  La descendència del comte Berà de Barcelona en la construcció dels comtats catalans, per Ramon Martí Castelló, pp. 17-52.
  Dels Dacònides als Montferrer. Història d’un llinatge intervingut per l’Església d’Urgell (segles x-xii), per Carles Gascón Chopo, pp. 53-84.
  Montornès i Castellbisbal: dos llinatges de castlans vallesans al llarg del segle xii, per Alberto Reche Ontillera, pp. 85-106.
  Negociar la familiaritas. Estructuras y estrategias familiares en el reino de Pamplona (siglos xi-xii), per Andrea Aparicio Lozano, pp. 107-142.
  Els vicaris del comte de Barcelona, gresol de nobleses, per Ramon Martí Castelló i Jordi Gibert Rebull, pp. 143-178.
  El caso de Gisla d’Armagnac: notas sobre la política matrimonial de la nobleza de los Pirineos en tiempos de la Reforma Gregoriana, per Almudena Blasco Vallés, pp. 179-192.
  Quatre generacions de la família vescomtal d’Osona en terres urgellenques (segles x-xi), per Oliver Vergés Pons, pp. 193-218.
  Clausura, per José Enrique Ruiz-Domènec, pp. 219-228.
  Resums, pp. 229-238

  Els autors

  Els autors que han col·laborat en el present volum són bons coneixedors dels temes sobre els quals versen les seves respectives contribucions, ja que hi han dedicat esforços de recerca des de fa temps. Les pàgines que segueixen compten amb aportacions d’Andrea Aparicio Lozano, Almudena Blasco Vallés, Carles Gascón Chopo, Jordi Gibert Rebull, Ramon Martí Castelló, Alberto Reche Ontillera, José Enrique Ruiz-Domènec i Oliver Vergés Pons.

  18,00 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
• 

  Flamenca

  Flamenca és una novel·la occitana del segle XIII, d’autor desconegut i traduït per Antoni Rossell, que narra els amors secrets entre la bella Flamenca, esposa d’Archimbaut, i Guillem de Nevers. La novel·la relata com poc després de les núpcies, Archimbaut pateix un atac de gelosia i tanca Flamenca en una torre. En saber de la sort de la dama, Guillem va a la localitat de Borbó, on aconsegueix veure-la durant un ofici religiós, quedant-ne totalment enamorat. És aleshores quan trama un pla per a seduir a Flamenca a l’església i consumar el seu amor.

  Flamenca és una de les poques obres de la literatura medieval que reivindica el paper de la dona en el context de l’Amor Cortès. L’obra, de marcat contingut eròtic, fou escrita al segle XIII i es conserva en un únic manuscrit custodiat a la Biblioteca Municipal de Carcassona. Bona part de l’originalitat de Flamenca rau en el fet de considerar legítim que les dones poguessin tenir amants quan el marit era un gelós; és a dir, quan no eren ben tractades en el si del seu matrimoni.

  Es dona el cas que Flamenca caigué a les mans de la cantant Rosalía quan estava preparant el seu darrer àlbum, El mal querer, on es tracta el tema de la gelosia masculina, i que aquest text li va servir d’inspiració per l’elaboració del disc on presenta cançons ja cèlebres com Malamente.

  19,95 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
• 

  La Cerdanya de 1603

  L’any 1603 Joan Trigall era el rector de Vilagrassa, a l’Urgell. Per passar el temps i la calor va escriure el Tratado del condado de Cerdaña, un manuscrit en què descrivia minuciosament la vila de Puigcerdà, d’on era fill, i la història i la geografia cerdanes. Anys més tard va adreçar unes cartes a l’historiador Jeroni Pujades, en les quals relatava les seves ascensions a la muntanya amb el propòsit de fer observacions geogràfiques sobre el Pirineu. Aquests textos permeten intuir la personalitat singular d’un home que havia exercit de mestre de gramàtica a Solsona, a Manresa i a Puigcerdà, amb una gran cultura clàssica però també amb un incipient mètode científic. Citada i difosa parcialment des de fa més d’un segle, la seva obra mai no s’havia publicat íntegrament fins ara. Tant pel seu contingut com pel seu interès literari, els textos de Joan Trigall conformen un corpus documental imprescindible per a conèixer la història moderna de la Cerdanya.

  19,95 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
• 

  Una tragèdia pintada

  L’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket el 1170 a mans dels homes del cercle de confiança del rei Enric II d’Anglaterra va causar un enorme impacte a l’Europa del segle xii. La seva mort violenta va ser el tràgic desenllaç d’un conflicte de gran transcendència entre el poder secular de les monarquies feudals europees i el poder espiritual de l’Església. Arran dels fets, la figura de Becket assolí un gran ressó i el seu culte va estendre’s arreu, també a la península Ibèrica, on trobem obres que rememoren el seu martiri i santificació, com el conjunt pictòric de Santa Maria de Terrassa (ca. 1180). Una tragèdia pintada narra la difusió del culte a Tomàs Becket i il·lumina les relacions entre Anglaterra i el món peninsular de fa vuit-cents cinquanta anys. Per quin motiu Ramon Berenguer IV va confiar la tutela del seus fills al rei d’Anglaterra? Va tenir Elionor Plantagenet, filla d’Enric II, un paper actiu en la promoció del culte a Becket al regne de Castella? La presència d’un canonge anglès de nom Harvey a Santa Maria de Terrassa va ser determinant en l’elecció del tema de les pintures? Aquests són alguns dels interrogants d’un trencaclosques històric que va tenir com a principal escenari la Catalunya de la segona meitat del segle XII.

  18,00 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella
• 

  Una tragedia pintada

  El asesinato del arzobispo de Canterbury Tomás Becket en 1170 a manos de los hombres del círculo de confianza del rey Enrique II de Inglaterra causó un enorme impacto en la Europa del siglo XII. Su muerte violenta fue el trágico desenlace de un conflicto de gran trascendencia entre el poder secular de las monarquías feudales europeas y el poder espiritual de la Iglesia. A raíz de los hechos, la figura de Becket alcanzó una gran popularidad en el viejo continente, y su culto se extendió por todas partes, también en la península ibérica, donde encontramos obras que rememoran su martirio y santificación, como el conjunto pictórico de Santa Maria de Terrassa (ca. 1180). Una tragedia pintada narra la difusión del culto a Tomás Becket poniendo luz a las relaciones entre Inglaterra y el mundo peninsular de hace ochocientos cincuenta años. ¿Por qué Ramón Berenguer IV confió la tutela de sus hijos al rey de Inglaterra? ¿Tuvo Leonor Plantagenet, hija de Enrique II, un papel activo en la promoción del culto a Becket en el reino de Castilla? ¿La presencia de un canónigo inglés de nombre Harvey en Santa Maria de Terrassa fue determinante en la elección del tema de las pinturas? Estos son algunos de los interrogantes de un rompecabezas histórico que tuvo como principal escenario la Cataluña de la segunda mitad del siglo XII.

  18,00 € (4% IVA inclòs) Afegir a la cistella