Flamenca és una novel·la occitana del segle XIII, d’autor desconegut i traduït per Antoni Rossell, que narra els amors secrets entre la bella Flamenca, esposa d’Archimbaut, i Guillem de Nevers. La novel·la relata com poc després de les núpcies, Archimbaut pateix un atac de gelosia i tanca Flamenca en una torre. En saber de la sort de la dama, Guillem va a la localitat de Borbó, on aconsegueix veure-la durant un ofici religiós, quedant-ne totalment enamorat. És aleshores quan trama un pla per a seduir a Flamenca a l’església i consumar el seu amor.

Flamenca és una de les poques obres de la literatura medieval que reivindica el paper de la dona en el context de l’Amor Cortès. L’obra, de marcat contingut eròtic, fou escrita al segle XIII i es conserva en un únic manuscrit custodiat a la Biblioteca Municipal de Carcassona. Bona part de l’originalitat de Flamenca rau en el fet de considerar legítim que les dones poguessin tenir amants quan el marit era un gelós; és a dir, quan no eren ben tractades en el si del seu matrimoni.

Es dona el cas que Flamenca caigué a les mans de la cantant Rosalía quan estava preparant el seu darrer àlbum, El mal querer, on es tracta el tema de la gelosia masculina, i que aquest text li va servir d’inspiració per l’elaboració del disc on presenta cançons ja cèlebres com Malamente.