En Daniel Armengol Millat, nascut a la Massana el 27 de maig de 1915, viu en primera persona la modernització d’Andorra durant el segle XX. La seva història comença com la de molts andorrans del seu temps, obligat a treballar fora de les Valls –a Besiers i al Pallars– per guanyar-se la vida. Participa en la construcció dels túnels de Sant Antoni, després de la concessió de FHASA, i, a Sort, presencia la guerra d’Espanya. De nou a Andorra, es dedica al comerç, com havia vist fer a casa, i fins i tot obre un cafè que porta amb la seva esposa, la Pepa, abans de provar tot tipus de nous negocis, fruit d’un esperit indiscutiblement emprenedor. Aquestes tasques les acaba compaginant amb la d’agent del Servei d’Ordre, cos del qual, anys més tard, n’arribarà a ser el Cap. És també protagonista dels canvis que transformen la Massana durant la segona meitat del segle passat. Fruit de les converses entre en Daniel Armengol i en Josep Enric Dallerès coneixem, no només «el caminar d’una vida», també un tram d’història de les valls andorranes.