Andorra ha conegut al llarg del segle XX un creixement demogràfic fora del comú, passant dels cinc mil habitants de començaments de segle als més de setanta mil actuals. Aquesta circumstància, sumada als creixents canvis tecnològics, fa que la vida a les nostres valls no sigui la mateixa que la dels segles passats, que la manera de fer i les habituds es vagin modelant, modificant, i que fins i tot la mitologia pausadament canviï. Les historietes que el Robert Pastor ens conta de manera senzilla, tal com vénen podríem dir, amb una aparent no implicació d’un narrador que es vol més informador que posseïdor d’un poder omnipotent, expliquen el que passa a la nostra societat canviant. El que compta no és tan com ho explica, sinó la tria del fet que relata, el punt on focalitza la mirada. «Venia, si fa no fa, cada cap de setmana a la residència Sant Vicenç d’Enclar. Contemplava, de lluny, un dels padrins ingressats.» Així comença la primera mirada. Ens situa i conta els fets de manera aparentment asèptica. Al final deixa que el lector faci el seu camí... Indiscutiblement, l’autor no pot negar l’ull periodístic forjat al llarg d’una vida.