Carles Sánchez Márquez (Terrassa, 1983) és Doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017, Premi Extraordinari de Doctorat), d’on és professor al Departament d’Art i de Musicologia. Actualment compagina la tasca docent amb el càrrec de director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO (Ajuntament de Terrassa). Ha treballat com a redactor de l’Enciclopedia del Románico en España (Fundación Santa María la Real) i ha gaudit d’una beca de recerca de la Fundació Andrew W. Mellon. Programa Catedral de Santiago, per a l’estudi del Pórtico de la Gloria.
Les seves principals línies de recerca són la pintura i escultura romàniques i la sociologia de l’artista medieval. Aquest darrer és el tema de la seva tesi doctoral Bastir la catedral: organización del taller, estatus y rol del artista en el arte medieval hispano. Membre del grup de recerca consolidat Magistri Cataloniae-Estudis culturals de la Mediterrània Medieval (s. xi-xv), ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional a Barcelona, Madrid, Roma, Pisa, Montpeller i Perpinyà.