Benvingut a ANM Editors

Segell editorial andorrà

Narrativa

Històries que sobretot parlen d'Andorra.

Llegir més

Poesia

Publicacions poètiques de diversos autors.

Llegir més

Assaig i assimilats

Publicacions de temàtica generalment didàctica.

Llegir més

Miscel·lània

Varietat d'escrits de temàtiques diverses.

Llegir més

Darreres novetats

Aquestes són les publicacions més actuals

Passaport sense nom

Antoni Morell

18,00 €

Veure

Vuitanta-dos dies d’octubre

Josep Dallerès

18,00 €

Veure

6 peixos en un test

Al·legra i Zoe

14,00 €

Veure

Perdut i altres històries de les Valls

Robert Pastor

15,00 €

Veure

Del Pas de la Casa, menuda història

Marta Deu

18,00 €

Veure

Ulls d’aigua

Rezvan Kani i Josep Dallerès

12,00 €

Veure

Vols llegir? Fes-ho.

Abans de comprar un llibre s'ha de saber si pot ser del teu interès

Page # 1

Frontera Endins

La casa, part essencial del paisatge, és de les de sempre, amb tants segles com anys té la vall. És arrelada tan profundament a la terra que corren llegendes que la lliguen a la mateixa creació del poble. Cobreix tot el costat de la plaça que fa front a l’església i, de l’eixidor estant, pot seguir-se l’ombra silent de l’ancestral agulla que marca el silent i fugisser transcurs de les hores al rellotge de sol de l’alt campanar quadrat que s’alça, feixuc, al costat de la font. 

Fou casa de cap gros. Encara és casa gran, amb prades esteses per tota la vall i quantitat de feixes, d’horts i d’hortets, amb caps de bestiar suficients com per no passar gana, i mossos i pastors que viuen a la casa perquè, encara que com a parents pobres, en són part integrant.

Durant aquesta nit de canvi de segle, ningú, però, no acluca l’ull a la Casa Gran. Tampoc no ho fan a les cases del veïnat: a la mestressa, li han vingut els primers dolors tot just pujar a la cambra, en anar-se a posar al llit, i l’amo, tot i haver-ne vist d’altres, s’ha espantat i ha alertat tothom, que el darrer part de la dona, quatre anys abans, no va pas anar gens bé: la criatura va néixer morta, i la mestressa va patir d’allò més.

 

Page # 2

Frontera Endins

Tota la nit, durant, hi ha corredisses amunt i avall de la casa i ni un sol instant no para de bullir aigua a la caldera encabida a la llar de foc de la cuina. El cafè es destil·la a plens cassons per ajudar a empènyer les hores i és tot just quan ja ben acabada la nit la llum del dia comença a apuntar, que esclata el plor tan esperat. Una veïna baixa a dir que no hi ha complicacions, que és una nena molt, molt maca, que la mare està, però, molt esgotada i que si l’amo vol pujar a veure la mare i filla, el moment n’és arribat. A la cuina, mossos, veïns, cunyat i per tant oncle de la criatura, respiren de valent. La llarga espera ha acabat. No ha passat gaire temps quan el pare torna satisfet i amb cara riallera, obre un costat de l’escudelleder, en treu una ampolla d’aiguardent. – A la salut de tots! De la nena! De la mare… I a la nostra, que prou que ens ho mereixem… Bé prou que ens ho hem guanyat, tota la nit empenyent… Empenyent… Hem fet… Hem ajudat perquè vingui amb el nou segle! Tots alcen els gots i tasses, alegres, contents, sense fer massa brogit. No són gent propensa a parlar massa. Tot i així, fan vots perquè la criatura que acaba d’obrir els ulls sigui feliç, visqui molts anys i que tots la puguin veure créixer.

3

Frontera Endins

També beuen perquè aquest nou segle, que tot just acaba de néixer sigui pròsper. La petita de cal Ton que arriba a la casa quan el record d’un part dolent ha gairebé fet desaparèixer la il·lusió de veure la família continuar creixent, és com una benedicció del cel per als pares que senten atesos els somnis més íntims quan els altres tres fills, l’Adelaida, l’Anton i el Joan ja han tots tres sobrepassat els deu anys. L’anomenen Maria perquè l’u de gener és el dia de la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. De segon nom: Manuela, per no posar-li Manuel, però volent plasmar ben bé el dia del naixement. De tercer Mercè, perquè aquest era el nom de la difunta mare, en pau descansi, del capellà que la bateja. Des de ben petita, tothom, a començar per la padrina, li diu Manela, i és amb aquest sobrenom que, ella, celebrarà sempre el seu sant, el mateix dia aniversari del seu naixement. Així, va comptant els anys tal com ho fa el nou segle, tal ocm els compta el segle vint… Els primers corren feliços i sense història, sense consciència de memòria, en el si d’una casa que treballa de sol a sol. La Manela, tothom ho sap, és la nineta dels ulls del pare, una espècie de nina de veritat per a la mare i una joguina vivent per als germans, especialment per al Joan que, molt aviat, essent la nena encara

4

Frontera Endins

ben petita, se l’enduu als prats a guardar vaques, o al galliner a recollir els ous de l’aviram. La Manela és alegre i viva i no para quieta des del matí a primera hora quan es lleva fins a l’horabaixa quan, cansada, retuda, se’n va a dormir o millor dit, se l’enduen adormida al llit. Tant se la pot veure córrer pel mallador de la casa com per la plaça del poble amb el Moro, el gos d’atura del pare, o sentir-la cantar a l’eixidor, al costat de la padrina, mentre l’ajuda, diu ella, a estendre la roba acabada de rentar. La padrina, inexorablement i entranyable, afegeix: – Si, a caure m’ajudes… Au, fuig del mig que em faràs entrebancar. A l’hivern, quan el sol escalfa amb recel les tardes encongides de l aplaça, la Manela, al costat del pare, seu al cantell de la font, a recer de l’aire del nord, i contempla, bocabadada, com aquelles mans tan gruixudes esculpeixen els objectes més sorprenents, com si no haguessin fet mai altra cosa: ara un collar per aguantar una esquella, ara un saler amb ansa, per a poder-lo penjar, ara una cullera immensa, ara una forquilla de mànec ample, ara uns esclops… o encara aquella nina, tota de fusta blanca, bella i estranya criatura sorgida d’una branca de pi que massa neu acumulada havia esqueixat. Movia els braços i les cames i la Manela va aprendre a fer-la caminar,

5

Frontera Endins

i a acotxar-se i saludar per mitjà d’uns fils que calia, àgilment, estirar i deixar anar. – Putxinel·lis, va dir el pare. La Manela va batejar-la: “Puxinel·la”. Va explicar a la padrina que: – Putxinel·lis, és nom de nen, que no de nena! Xarampió, varicel·la, tos ferina, grip o senzillament un refredat, trasbalsen la casa en un obrir i tancar d’ulls quan de la Manela es tracta, perquè tota la casada viu al ritme del seu pas, de la seva veu. Ella, però, a mesura que avança el temps, segueix un altre ritme, el que li marquen els esdeveniments que li són més plaents: la matança del porc, perquè li agrada veure com s’omplen els budells que seran bulls, bringueres o llonganisses; el carnaval quan passen, saltant i corrent, els arlequins fent espetegar els fuets, amunt i avall, per tots els carrers del poble, precedits i seguits pel dring endimoniat dels cascavells cosits als pantalons de coloraines; o encara el Monument que el dijous i el divendres Sant il·lumina tot l’altar major de l’església i que en més d’una ocasió ha anat a veure d’amagat, escapant-se de casa, corrent cap a l’altre costat de la plaça, entaforant-se al recinte sagrat des de la sagristia fosca que ha travessat corrent intentant no fer massa soroll per tal de no ser descoberta…

6

Frontera Endins

El millor esdeveniment però, el que més íntimament la commou tan lluny on pot portar-la la memòria, no deixa de ser el dia de Nadal quan el pare arriba a mb una taronja per a cadascú…

Els nostres testimonis

Aquests són els comentaris d'alguns dels nostres lectors

Història d'Andorra en 11 claus

Primera publicació de l'historiador Oliver Vergés

ANM Editorial

Encamp - Principat d'Andorra

Editorial andorrana

contacte@anemeditors.com